Arran d’una carta de
Joan Sales a Mercè Figueres fem la pregunta estrella d’aquesta setmana. Li explica
que no sent enyor viatjant per l’Aragó perquè l’olor d’espígol dels seus erms
li recorda l’olor del poble de Vallclara.
En to burleta em preguntes si m’enyoro; tot perquè un dia et
vaig explicar que, de petita, la primera vegada que sortia de Catalunya, vaig
cantar l’emigrant. Doncs mira, en el mateix to, sento
dir-te que avui no sento cap enyor. Altra cosa seria que m'hagués de quedar per sempre aquí, però per un parell de setmanes ho aguantaré.
La Provença té, entre altres atractius, les famoses catifes liles d’espígol i uns poblets encantadors, però el que a mi mès m'atrau és el seu caràcter Mediterrani, i els lligams històrics i culturals que compartim. D'entrada això ja em predisposa a mirar aquesta terra amb bons ulls, però t'afegiré que l’hotel on hem
anat a parar, té un aire rústec de casa pairal que m'enamora. Envoltat
d’oliveres, vinyes i xiprers em retorna als colors del meu Empordà. Per
acabar-ho d’arrodonir, només arribar, l’encarregat de l'hotel, ens
ha anunciat tot cofoi, que és del Barça. Sentir enyor en aquestes circumstàncies seria ridícul, no trobes, estimada germaneta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada