Màrius
Torres envia a Mercè Figueres un poema anunciant la propera primavera. Els seus
versos m’han inspirat aquestes dues tankes:
Febrer
L’aigua més
pura
per la
gelera llisca;
segueix el
cicle.
Sota l’obscura
escorça
els ametllers
tremolen.
Daurats
migdies
pregonen altra
lleva.
Un crit
batega
sobre la
terra nua,
reneix la primavera.
reneix la primavera.
En aquests
dies tan difícils costa trobar motius per sentir felicitat. Però són les
petites coses les que fan que ens reviscolem per uns moments. Aquesta és la
pregunta estrella de la setmana.
ÀNIMS VOLÀTILS
Començo el
dia descobrint astorada que el carnet que acredita que encara sóc espanyola, ha caducat
fa dos dies; a contracor l’hauré de renovar, quin remei! Engego la ràdio i escolto que tot
segueix igual, o sigui, malament. Obro la finestra i veig un cel ben negre.
Desanimada, connecto amb policia per començar els tediosos tràmits i a
l’instant em confirmen dia i hora en una comissaria propera. Increïble! Vaig a
fer-me la foto i, cosa rara, quedo bé. De tornada trobo una amiga d’infantesa i decidim regalar-nos una
estoneta recordant vivències i compartint ideologia davant d’una xocolata desfeta
amb xurros. L’ànim puja de cop. Miro el cel i el veig ben blau. Sé que durarà
poc, però ara mateix em sento la dona més feliç del món.
TANKA
No afebleixis
el bell bagul de somnis
amb ombres vanes.
Vindran noves estrelles
a omplir el teu bagatge.
------------
------------
En la lliçó d’avui Màrius Torres toca el tema del dolor i de la
fortalesa que ha demostrat tanta gent valenta afrontant tota classe de contrarietats. Posa per exemple
Beethoven. Ens diu: “Tots els seus anys de misèries, de defalliment, de soledat, de
decepcions, d’amarguesa, acaben en el “Cant a la Joia” de la Novena Simfonia."
CANT DE JOIA Text en català: Joan Maragall
Joia que ets dels déus guspira
generada dalt del cel,
vent de foc el pit respira
sota els plecs del teu sant vel.
Si ajuntar-se els cors demanen,
que un mal vent va separant,
tots els homes s’agermanen
on tes ales van tocant.
Només recordo aquestes dues estrofes de quan cantava amb la meva veïna afable.
