dilluns, 5 de febrer del 2018

EL MEU ÀNGEL

A partir d'ara encetarem una nova etapa dins el curs, una etapa que posarà a prova el nostre esperit poètic. Espero que sigui tan fructífera com l'anterior.
M'acomiado de l'univers Rodoreda, fent esment d'un dels aspectes més inquietants de la seva obra, un aspecte que tenia ganes de tocar, però em faltava material fotogràfic.



En el pròleg de "Mirall trencat", Mercè Rodoreda explica per què en els seus llibres apareixen tants àngels. Ens diu que, de petita, el seu avi li havia assegurat que ella tenia un àngel de la guarda que l'acompanyava sempre. No és d'estranyar que en la seva ànima imaginativa, aquesta figura misteriosa i etèria, exercís tanta transcendència en futures novel·les.






                         EL MEU ÀNGEL

Avui hem anat a la casa de Vilajuïga. Influïda per la Rodoreda he mirat amb ulls nous l’àngel que tenim al dormitori, una herència familiar molt antiga. El nostre àngel no és com els de la Rodoreda. Els seus són figures esveltes, vestides amb blanques túniques imbuïdes de serenor i el nostre és un infant nu, petit i rodanxó, que vola tot sostenint una petita lira. No té l'aspecte d'un àngel de la guarda; la seva missió és una altra, la de lloar algú. Me l'imagino escapat d’un retaule barroc, d’aquells que envolten les Marededéus, fins venir a parar a la nostra casa. Nosaltres l'hem col·locat prop d'una deessa que també sosté una lira inspiradora i junts conformen una estranya parella que conviu en harmonia i embelleix la cambra

TANKA


Jo tinc un àngel

que quan apunta l'alba
ja alegre vola.
Em somriu al migdia
i quan és de nit, vetlla.