Després d’un dia atrafegat dialogar amb tu
és un recés íntim, acollidor, que em transmet la serenor gratificant que necessito.
Ets còmplice de projectes, confident de secrets o simplement aquella callada amiga que comprèn i
mai renya. Majestuosa, sembla que vigilis tot el bé de Déu d’humanitat que tens
als peus, però el meu ego t’imagina laborant només per mi. Quan descanses
darrera els núvols em sento orfe, però penso que segurament estàs renovant el teu
missatge de pau per l’endemà.
Ets somniadora,
lluna de claror viva,
rutilant, neta.
Silent i misteriosa,
regnes blanca i serena.
Dolça fatiga,
subtil t'enterboleixes,
càlida amiga,
però tornes més propera,
només per mi respires.
