PREOCUPACIÓ

El Pròleg de la 26a edició de “La Plaça del Diamant”, ens aporta uns apunts personals de Mercè Rodoreda, sobre tot referits a les seves motivacions literàries en el moment en que va escriure la novel·la. Ho acaba, afirmant que aquells moments formen part del passat, amb un paràgraf curiós que ens proporciona la pregunta estrella de la setmana:

"La Plaça del Diamant és lluny de mi. Com si no fos jo qui l’hagués escrita. Molt lluny. En aquests moments, en el punt d’acabar aquest pròleg, em preocupa el meu jardí. Ja hi floreixen els prunus, rosa pàl·lid, i el petit arbre de Júpiter, rosa coral. S’aixeca la tramuntana i me’ls castigarà. Vaig a veure que passa amb el vent i les flors."

                                             TRENCAMENT

La separació de la meva filla em va trastornar. Va arribar tan de sobte! No sabia com reaccionar. Com era possible que no ho hagués notat? Semblava que estaven ben avinguts... Calia afrontar la situació i mirar d’apuntalar-la com fos, però sentia una angoixa inexplicable. Quan ho vaig saber només se’m va ocórrer agafar la bossa i sortir a caminar per no pensar. Desig inútil perquè tot girava al voltant d’ells i sobre tot del nen, tan petit encara.

Per sort, tot allò és aigua passada, és com si no ho hagués viscut. El que em preocupa ara mateix és trobar les ulleres, que fa mitja hora que les busco i faré tard!

                                                                 *************

En el mateix pròleg assenyala els escriptors que l’han pogut influir. També ens diu que res no és casual quan escriu. Fa referència a Voltaire, James Joyce, Bernat Metge, Dante, Homer i admet que d’una manera o altra s’hi ha inspirat. Parla fins i tot de la Bíblia. Aquesta relació tan eclèctica, demostra l’enorme bagatge cultural que du a l’esquena. Confessa que el personatge central, la Colometa, està inspirat en el de Candide, de Voltaire. Arriba a afirmar que “Si Voltaire no hagués escrit Candide és possible que La Plaça del Diamant no hagués vist mai la llum del sol”. 

Voltaire (París 1694-1778) filòsof i escriptor francès, va escriure la novel·la “Candide o l’optimisme” l’any 1759. El protagonista és un home bo i ingenu que acaba admetent que és millor refugiar-se en un mínim confort quotidià, abans que lliurar-se a un optimisme mític, del tot irreal. 

 Autors il·lustres

 l'esperit alimenten;
 són bona menja.