Començo aquest nou
bloc en circumstàncies difícils. La situació del país absorbeix el nostre esperit i tendeix a fer-nos veure núvols per tot arreu. Però hem de saber sobreposar-nos
i continuar amb el nostre dia a dia amb bon ànim, encara que costi. No hem de perdre mai l'esperança. Escriure un bloc m'ajuda a allunyar foscors i a recuperar la pròpia harmonia.
El
retrobament amb vells companys de blocs, ens ha animat a tots i ha creat aquella atmosfera
de superació que tan bé sap mantenir la Dolors. Aquesta és la millor teràpia que
podem emprar.
En principi, la temàtica d'aquestes classes, és la correspondència que l'editor Joan Sales va mantenir amb Mercè Rodoreda. Són cartes molt divertides. En les primeres lliçons ja hem comprovat la forta personalitat d'ambdós personatges. Joan Sales s'expressa amb una ironia del tot desinhibida i, a través dels seus comentaris directes i satírics veiem, ben reflectit, el caràcter de la Mercè.
"La pregunta estrella", basada en algun passatge de la lliçó, és una invitació a la nostra creativitat literària i suposa uns moments de participació general que resulten molt agradables.
HARMONIA
Aquell espai era nostre, un lloc al que acudíem quan volíem retrobar l’harmonia. Ell ja no hi era i això segurament canviaria la meva visió, però el desig de reviure instants feliços era tan fort que vaig decidir tornar-hi.
Però un cop allà tot
s’esfondrà. Algú havia pervertit el
nostre lloc per convertir-lo en un espai vulgar. La font romàntica s’havia
esfumat, les casetes baixes eren edificis de quatre plantes i uns gronxadors
infantils havien substituït aquells til·lers tan bonics.
Defallida, vaig seure
en el primer banc que vaig trobar i vaig tancar els ulls. De sobte, unes
veuetes me’ls van fer obrir. Dues criatures, nen i nena, seien al meu costat.
Parlaven i reien amb els caparrons junts. Se’ls veia
tan feliços! I quan van córrer a gronxar-se vaig pensar que, en aquells moments, el nostre espai també era per ells el millor del món.
