dimarts, 29 de maig del 2018

ELS MATISOS DE L'ÀNIMA




Com a pregunta estrella faig un resum de les meves impressions en acabar el llibre i la meva recomanació particular als amants de la bona lectura.

                  Les nostres vides són com dos rius paral·lels.
                    Fem el mateix camí sota els mateixos cels.


El llibre cartes a Mahalta, és un llibre que colpeix perquè sabem d’antuvi que els pensaments, desitjos i frustracions que s’hi reflecteixen són les vivències autèntiques d’un home i una dona que s’estimen, mentre resten empresonats enmig d’una situació irreversible. Influïda per aquesta premissa he llegit amb admiració  les seves cartes, i m’ha confortat el pensar que dues ànimes bessones van tenir la sort de poder compartir un sentiment tan intens. Penetrant en la seva intimitat he gaudit amb les creacions poètiques d’en Màrius, amb les seves delicades visions d’un món utòpic i amb determinats passatges de tots dos, carregats de sàvia agudesa.  La qualitat intel·lectual sura omnipresent per tot l’epistolari.

La recomanaria als amants de la tendresa i a persones capaces d’apreciar els matisos que es poden amagar dins l’ànima humana.

dilluns, 21 de maig del 2018

MIRADES DIFERENTS

En Màrius Torres diu de Mercè Figueres: “La primera vegada que la vaig  veure em va fer l’efecte d’una Valquíria disfressada de Madonna de Rafael. La segona vegada em va semblar mes aviat una Madonna disfressada de Valquíria. La tercera vegada ja vaig veure que era gironina. No vol ésser descoberta, sinó endevinada. La naturalesa imita l’art. El seu cor és tan sincerament humil, que en ella la humilitat sembla una coqueteria.”


Els humans ens precipitem quan valorem les persones a primer cop d’ull. Això m’ha passat amb l’Anna, una veïna de la meva antiga vivenda.


La primera vegada que la vaig veure em va fer l’efecte d’una flor silvestre, fràgil, bonica però insípida. Ens vam relacionar poc i la vaig perdre de vista quan vaig marxar de la finca.


Fa uns dies l'he tornat a veure però m’ha fet un altre efecte: han passat molts anys i la floreta insípida s’ha transformat en rosa oberta. M’ha explicat que està atrafegada perquè es trasllada a viure justament prop de casa meva.


Avui ens hem trobat i m’ha convidat al pis nou. Estic contenta perquè crec que, a partir d’ara, podré comptar amb una amiga tan cordial i alegre com els geranis que tinc al balcó. 

dilluns, 14 de maig del 2018

TRES MERAVELLES EN UN DIA


Un poema de Màrius Torres dedicat als núvols acaba així: I jo, a la riba, penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...


A l’estiu, a Vilajuïga, m’agrada llevar-me d’hora i observar el meu entorn tranquil·lament. He sortit a la terrassa i he tingut la primera sorpresa del dia: l’hibiscus que ahir apuntava florida ha esclatat amb tres flors ben arrenglerades d’un groc espectacular. Quina meravella!  Llàstima que demà ja es pansiran -penso- Li faig una foto per conservar-ne el record.



Vaig al jardí, i el sector natura em reserva una altra alegria: alguns petits cactus s’han posat d’acord i exhibeixen amb orgull la seva flor atrompetada d’un sol dia. Sembla impossible que d’una planta tan aspra en pugui néixer una flor tan delicada. Una meravella efímera que cal fruir avui. Indispensable la foto.



Al capvespre, una posta de sol esplendorosa inunda el cel de rojor. Faig una altra fotografia per capturar aquest moment irrepetible i penso per quin caprici els déus fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

diumenge, 6 de maig del 2018

ENYOR IMPOSSIBLE


Arran d’una carta de Joan Sales a Mercè Figueres fem la pregunta estrella d’aquesta setmana. Li explica que no sent enyor viatjant per l’Aragó perquè l’olor d’espígol dels seus erms li recorda l’olor del poble de Vallclara.



En to burleta em preguntes si m’enyoro; tot perquè un dia et vaig explicar que, de petita, la primera vegada que sortia de Catalunya, vaig cantar l’emigrant. Doncs mira, en el mateix to, sento dir-te que avui no sento cap enyor. Altra cosa seria que m'hagués de quedar per sempre aquí, però per un parell de setmanes ho aguantaré.

La Provença té, entre altres atractius, les famoses catifes liles d’espígol i uns poblets encantadors, però el que a mi mès m'atrau és el seu caràcter Mediterrani, i els lligams històrics i culturals que compartim. D'entrada això ja em predisposa a mirar aquesta terra amb bons ulls, però t'afegiré que l’hotel on hem anat a parar, té un aire rústec de casa pairal que m'enamora. Envoltat d’oliveres, vinyes i xiprers em retorna als colors del meu Empordà. Per acabar-ho d’arrodonir, només arribar, l’encarregat de l'hotel, ens ha anunciat tot cofoi, que és del Barça. Sentir enyor en aquestes circumstàncies seria ridícul, no trobes, estimada germaneta?




dilluns, 23 d’abril del 2018

HOLA LLUÍS!


La Mercè escriu una carta al Màrius Torres, fent una visita virtual a la seva habitació.  Sen's proposa que visitem algú, parent, amic o personatge conegut i que hi enraonem una estona.





Hola Lluís, com estàs? Ja que darrerament surts poc als mitjans, et vinc a veure envaïda d’enyor. Tu n’ets el culpable, perquè durant molts anys m’havies mal acostumat traient cançons precioses i fent-me vibrar en concerts memorables, on compartíem la teva idea de país. Llavors dèiem que tot estava per fer i que tot era possible. Avui que hem fet tantes i tantes coses, topem amb els maquiavèl.lics de sempre, que ens fan la punyeta tant com poden, què t'he de dir! però malgrat tot, et comunico que no perdré mai l’esperança.
Quan vas decidir retirar-te vaig tenir el privilegi de ser al teu darrer concert. Em va saber greu però et vaig perdonar perquè entenia que volies encetar nous projectes. Hi tenies tot el dret i has demostrat que n’ets capaç.
Els creadors teniu la gran sort de llegar-nos la vostra obra i aquesta m’acompanyarà sempre. Per això et vull donar les gràcies.

HAIKÚ

Volar i somriure
al so de gràcils ritmes.
Volem ser lliures!


dilluns, 16 d’abril del 2018

OBSEQUI DELICAT

En una carta, en Màrius agraeix a la Mercè el regal d’uns peücs que ella li ha teixit i, en la pregunta estrella d’aquesta setmana, se’ns demana que fem una nota d’agraïment a una persona que ens ha fet un obsequi.



Estimada tieta Conxita: Com que sé que està al dia de tot li envio aquest email per agrair-li l’obsequi que em va dur quan va venir l’altra tarda. En aquell moment no era conscient de que era un doble regal. Un cop desfets la cel·lofana i el llaç que ho envolicava i engolits els deliciosos bombons (ja sap que a casa som llaminers), va aparèixer el delicat platet que els contenia. És un platet preciós, m’agrada moltíssim; tant, que he decidit col·locar-lo damunt la tauleta davant del sofà. Així el veure cada dia i pensaré en la tieta més castissa que he tingut mai. 
Per cert, recordo que, de petita, també em va regalar uns peücs per la nina fets per vostè.

dimarts, 10 d’abril del 2018

LA MEVA LLUNA



Després d’un dia atrafegat dialogar amb tu és un recés íntim, acollidor, que em transmet la serenor gratificant que necessito. Ets còmplice de projectes, confident de secrets o simplement aquella callada amiga que comprèn i mai renya. Majestuosa, sembla que vigilis tot el bé de Déu d’humanitat que tens als peus, però el meu ego t’imagina laborant només per mi. Quan descanses darrera els núvols em sento orfe, però penso que segurament estàs renovant el teu missatge de pau per l’endemà.




                                   Ets somniadora,
                                   lluna de claror viva,
                                   rutilant, neta.
                                   Silent i misteriosa,
                                   regnes blanca i serena.

                                   Dolça fatiga,
                                   subtil t'enterboleixes,
                                   càlida amiga,
                                   però tornes més propera,
                                   només per mi respires.

diumenge, 25 de març del 2018

REPERTORI PERSONAL


La pregunta estrella d’aquesta setmana ens demana que definim alguna persona segons les seves preferències musicals.



Encara conservo una vaga recordança de “El noi de la mare” de quan em bressolaves per fer-me dormir. Enmig de la penombra, la teva veu suau, i el gronxament que m’embolcallava, eren un sedant infalible. 
Pertanyies a la raça ja extingida de mestresses de casa que cantaven tot feinejant. Era curiós el teu repertori. Tan aviat triaves fragments de sarsuela com cançons nostrades de l'Emili Vendrell com l’Emigrant. T’agradaven molt les sardanes però també senties predilecció per cançons mexicanes de l’època del Jorge Negrete. Et devien insuflar l'energia que necessitaves per treballar. 

                                   Ai, ai ai ai, canta i no llores,
                                   porquè cantando se alegran,             
                                   cielito lindo los corazones.

Quan van estrenar “Mùsica i Làgrimas” et vas enamorar de la película i de Glenn Miller, però aquesta música només l’escoltaves.




dissabte, 17 de març del 2018

ESTIC MOLT CONTENTA

La Mercè diu: T’escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per escrit”.
“Tinc ganes de cridar i com que no ho puc fer perquè l’hora no m’ho permet crida la mà nerviosa sobre el paper com una desesperada.”


Quan al matí he mirar els resultats de les curses d’orientació d'ahir diumenge i veig que has quedat primera, gairebé esclato d'emoció! 
Com pot ser si tot pintava malament? Estaves de mal humor perquè us havíeu deixat a Barcelona la roba que fas servir per córrer. No s'hi podia fer res perquè  tot estava tancat. Vas anar-hi mig disfressada dins d’uns pantalons enormes que hi havia per casa i ves per on, aquest dia et superes i fas el millor temps per primer cop en el teu historial. Te’ls has de posar sempre aquells pantalons! 

Què hi ha que em faci més feliç que el triomf d'un nét? Estic molt contenta i em dona la gana de dir-t’ho perquè sé que tu deus sentir el mateix. Ho estic tant que fins i tot cridaria però potser algú no m'entendria. Per això t'ho expresso amb majúscules ben grans:

                       FELICITATS CAMPIONA !!





                                    TANKA


                              El cor m'esclata.
                            Sóc feliç i vull dir-ho.
                              Quina frisança!
                                       Sobre el paper ho crida
                           la meva mà nerviosa.
                               
                              

dimarts, 13 de març del 2018

PAISATGE DE SOMNI


Aquesta tarda, repassant postals, he mirat llargament la que ens vas enviar aquest estiu des del massís del Montblanc. Coneixent-te, estic segura que aquest dibuix d’època del telefèric de St Gervais, el devies triar tu, Jana. Expliques que avui hi heu pujat i t‘imagino admirant la grandiositat del paisatge alpí, enfilada en una cabina més moderna que aquesta tan artística de la postal. Llàstima que hi havia una mica de boira!- escrius. Però no et queixis perquè quan he resseguit les fotos del viatge he vist que també vau gaudir d'uns dies de sol esplèndid. Quines imatges tan boniques! Si sabessis com envejo no ser allà, amb tots tres!


                                                                   TANKA

                             Sembla adormida
                          a l'estiu la muntanya.
                              L'altiva cresta
                          llueix blancor eterna;
                          ara tan sols descansa.