La lliçó d’avui és de
les que toquen la fibra i crea empatia amb els protagonistes. Ho és perquè
l’envolta una realitat dura i una tendresa que emociona.
En una carta de Màrius
Torres a Mahalta llegim una sèrie de reflexions sobre l’amor que sent per ella.
Veu clarament que aquest amor topa amb uns límits insuperables a causa de l'enfermetat i vol imaginar
una petita vall, quallada de flors i de bellesa per ells dos: “No podem aspirar al món Mercè -escriu en
Màrius- Ens hem de recloure en la petita
vall”.
TANKA
TANKA
Una vall verda
feta de poesia
em dóna vida.
Res no tinc res reclamo,
només em queden somnis.
En Màrius
acaba la llarga carta amb una frase que en principi pot semblar
incomprensible però que aviat s'entén: “No t’enyoro gaire perquè penso molt en tu”.
Aquesta és
la pregunta estrella.
SOU PART DE MI
De tu, mare, em ve l’amor a la tradició, a la família, a la
casa. Un món ple de sentiment. Dels teus llavis sorgien un
reguitzell de vivències quotidianes que no em cansava d’escoltar i que encara
m’acompanyen.
De tu, pare, he heretat el tarannà entusiàstic, l’interès per les coses i un polsim d’ingenuïtat;
a part de l’afició a llegir i als mots encreuats. Certament éreu ben diferents, però d’aquesta simbiosi va néixer el pòsit indissoluble que m’ha
conformat. No hi ha dia en que no aparegueu enmig dels meus pensaments per un
motiu o altre. Per això no us enyoro
gaire perquè penso molt en vosaltres.
