En les cartes d’en
Joan Sales a la Mercè Rodoreda, veiem el seu entusiasme per la protagonista de "La plaça del Diamant". Escriu frases com: “A mi el que
em va passar llegint la vostra novel·la és que em vaig enamorar de la Colometa”
i no estalvia qualificatius quan expressa
la paradoxa de que encara que sigui “vulgar
i humil”, és al mateix temps “extraordinària,”
perquè mostra una "força de caràcter excepcional".
Ens hem introduït en l’envelat de la Plaça del Diamant. Allà la
Natàlia coneix en Quimet i seguint el fil del seu pensament, notem ben aviat que és una ànima pura, sense ombra de malícia. Enmig de
la seva visió del ball barreja aspectes
que la mortifiquen:
“La cinta de goma dels enagos, que havia
patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada
amb un botonet i una nanseta de fil, m’estrenyia. Ja devia tenir un senyal
vermell a la cintura. De tant en tant respirava fort, per eixamplar la cinta,
però així que el vent m’havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el
martiri.” “La meva mare morta feia
anys, i el meu pare casat amb una altra.” “La meva mare al cementiri
de Sant Gervasi i jo a la plaça del Diamant...”
Aquests fragments donen peu a la pregunta estrella de la setmana.
PREGUNTA ESTRELLA
MORTIFICADA
Confesso que només hi
vaig anar per esbravar-me. Aquella festa,
plena de jovent, no feia ni pel meu ànim ni pel meu cos torturat per
una lumbàlgia. Només fent una ullada vaig advertir alarmada que hi havia tamborets, bancades i coixins pel terra, però cap cadira decent per acomodar esquenes adolorides.
Vaig preferir restar dempeus i aguantar el dolor estoicament. Enmig de la
gatzara general el meu esperit volava
lluny. No em treia del cap la baralla amb el meu fill i el cop de porta
amb que també va tancar la conversa. Algú, que en prou feines coneixia, em va
saludar: -Hola, com estàs?- Vaig estar a
punt de cridar: -Malament!- Però d’esma vaig respondre: Molt bé i tu?
Justícia
Jutges indignes
embruten Catalunya,
justícia falsa.
La raó és ben nostra,
el carrer mai no calla.
Justícia
Jutges indignes
embruten Catalunya,
justícia falsa.
La raó és ben nostra,
el carrer mai no calla.
