En Màrius Torres diu de Mercè Figueres: “La primera vegada que la vaig veure em va fer l’efecte d’una Valquíria
disfressada de Madonna de Rafael. La segona vegada em va semblar mes aviat una
Madonna disfressada de Valquíria. La tercera vegada ja vaig veure que era
gironina. No vol ésser descoberta, sinó endevinada. La naturalesa imita l’art.
El seu cor és tan sincerament humil, que en ella la humilitat sembla una
coqueteria.”
Els humans ens precipitem quan
valorem les persones a primer cop d’ull. Això m’ha passat amb l’Anna, una veïna
de la meva antiga vivenda.
La primera vegada que la vaig veure
em va fer l’efecte d’una flor silvestre, fràgil, bonica però insípida. Ens vam
relacionar poc i la vaig perdre de vista quan vaig marxar de la finca.
Fa uns dies l'he tornat a veure però
m’ha fet un altre efecte: han passat molts anys i la floreta insípida s’ha transformat en rosa oberta. M’ha
explicat que està atrafegada perquè es trasllada a viure justament prop de casa meva.
Avui ens hem trobat i m’ha convidat
al pis nou. Estic contenta perquè crec que, a partir d’ara, podré comptar amb
una amiga tan cordial i alegre com els geranis que tinc al balcó.
