Màrius Torres retrata en imatges poètiques, la personalitat d'alguns amics molt estimats. En la pregunta estrella d'aquesta setmana, se'ns demana que descrivim una persona de manera que el qui llegeixi el text, pugui entendre com és.
Ahir hi va haver una celebració dins la nostra família i vaig fer aquest poema en forma de tanques per commemorar-ho.
CINQUANTA HIVERNS
Ets
obstinada,
és
virtut, o és fal·lera?
la llum que cerques
de
vegades és somni
i també és primavera.
Ànima
lliure,
no
t’afecta cap moda;
feliç
camines
pels
vials que tu tries,
el
corrent t’incomoda.
Ets abnegada,
omples d'amor la casa
La llar que habites
és
fortí de tendresa,
tot és poc, res és massa.
La
teva tesi,
no
te fi, no té inicis.
Res t'empresona,
és un cel que no acaba,
en un mar de principis.
Ferma
i serena
aquest cel no t’espanta.
Ets neta i clara.
Agafant
la directa
fas un bes als cinquanta.
