La Mercè diu: T’escric
perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t’ho i de fer-ho constar per
escrit”.
“Tinc ganes de cridar
i com que no ho puc fer perquè l’hora no m’ho permet crida la mà nerviosa sobre
el paper com una desesperada.”
Quan al matí he mirar els resultats de les curses d’orientació d'ahir diumenge i veig que has quedat primera, gairebé esclato d'emoció!
Com pot ser si tot pintava malament? Estaves de mal humor perquè us havíeu deixat a Barcelona la roba que fas servir per córrer. No s'hi podia fer res perquè tot estava tancat. Vas anar-hi mig disfressada dins d’uns pantalons enormes que hi havia per casa i ves per on, aquest dia et superes i fas el millor temps per primer cop en el teu historial. Te’ls has de posar sempre aquells pantalons!
Què hi ha que em faci més feliç que el triomf d'un nét? Estic molt contenta i em dona la gana de dir-t’ho perquè sé que tu deus sentir el mateix. Ho estic tant que fins i tot cridaria però potser algú no m'entendria. Per això t'ho expresso amb majúscules ben grans:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada