La pregunta estrella d’aquesta
setmana ens demana que definim alguna persona segons les seves preferències musicals.
Encara conservo una vaga recordança de “El noi de la mare” de
quan em bressolaves per fer-me dormir. Enmig de la penombra, la teva veu suau,
i el gronxament que m’embolcallava, eren un sedant infalible.
Pertanyies a la raça ja extingida de mestresses de casa que cantaven tot feinejant. Era curiós el teu repertori. Tan aviat triaves fragments de sarsuela com cançons nostrades de l'Emili Vendrell com l’Emigrant. T’agradaven molt les sardanes però també senties predilecció per cançons mexicanes de l’època del Jorge Negrete. Et devien insuflar l'energia que necessitaves per treballar.
Ai, ai ai ai, canta i no llores,
porquè cantando se alegran,
cielito lindo los corazones.
Quan van estrenar “Mùsica i Làgrimas” et vas enamorar de la película i de Glenn Miller, però aquesta música només l’escoltaves.
Pertanyies a la raça ja extingida de mestresses de casa que cantaven tot feinejant. Era curiós el teu repertori. Tan aviat triaves fragments de sarsuela com cançons nostrades de l'Emili Vendrell com l’Emigrant. T’agradaven molt les sardanes però també senties predilecció per cançons mexicanes de l’època del Jorge Negrete. Et devien insuflar l'energia que necessitaves per treballar.
Ai, ai ai ai, canta i no llores,
porquè cantando se alegran,
cielito lindo los corazones.
Quan van estrenar “Mùsica i Làgrimas” et vas enamorar de la película i de Glenn Miller, però aquesta música només l’escoltaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada