La segona lliçó, inclou les
cartes que Joan Sales escriu a Mercé Rodoreda l’any 61, en
motiu de la publicació de la novel·la “La
plaça del Diamant”. A través d’aquestes
cartes podem veure la gran importància que la Mercè dóna a les paraules. En una
divertida discussió d’editor a autora, en Sales, després d'alabar sense reserves l’estil de
l’obra, dedica una critica implacable a certs mots que ell troba’“inversemblants” i fins i
tot els qualifica de “monstruosos” i d'“utopia delirant”.
És curiós
constatar que la Mercè es va anticipar
al seu temps, ja que moltes paraules que ella vol emprar en la novel·la, ja no
resulten pedants, sinó que han esdevingut d’us corrent. Potser en Sales hauria d'haver tingut més visió de futur i pensar “que la nostra era una
llengua civilitzada, culta, important
“, tal com expressa la Mercè en el pròleg de “La Plaça del Diamant”.
Aquesta “seva tossuderia” i aquest
amor a les paraules han acabat donant-li la raó.
Nobles paraules
nascudes de la terra,
belles floretes,
sou saba que alimenta
i pell que ens embolcalla.
sou saba que alimenta
i pell que ens embolcalla.
PREGUNTA ESTRELLA
DESASTRE
Els fets van succeir
durant una migdiada d’estiu. Els nens dormien i jo descansava tranquil·la en la
meva habitació. Tot semblava controlat però vaig sentir que un d’ells circulava
per la casa. Vaig anar a veure qui era i què
feia i vaig descobrir el desastre: en Miqueló, que llavors tenia dos
anys, enfilat dalt d’una cadira i abocat sobre la taula del menjador,
exercitava els seus dots pictòrics en un paper. Però, horror! Ho feia amb un esmalt d’ungles
i el paper era damunt les estovalles que jo encara no havia desat, unes estovalles FETES PER MI que m'agradaven molt Les
taques proliferaven sobre les manetes de l’artista i sobre les
estovalles, que van anar directes a les escombraries. El Miqueló ja és el Miquel, però de tant en tant, el miro de reüll i encara penso amb les meves estovalles.
DESASTRE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada